RESUM DEL MÈTODE CIENTÍFIC
- Etapes del mètode científic.
Els processos que condueixen el coneixement científic es
poden descriure en un <<ordre ideal>> que s’anomena mètode
científic.
L’ordre és el següent:
- La identificació del problema o també anomenat plantejament del problema, és el pas en el qual es delimita el problema que es vol investigar. L’origen del problema pot ser l’observació de qualsevol fenomen o bé la detecció d’una necessitat.
- Formulació d’hipòtesis, un cop en delimitat el problema, en científic formula alguna suposicions que expliqui el fet i que es pugui comprovar a través d’experiments. A més a més, una vegada hem investigat no cal començar tot de zero, ja que el l’explicació a de partir dels coneixements que ja es tenen. Aquestes suposicions o conjectures prèvies que encara no estan confirmades s’anomenen hipòtesis.
COMPROVACIÓ DE
LES HIPÒTESIS
Les hipòtesis
es confirmen o es rebutgen per mitjà d’experiments,
que són observacions en condicions controlades que es poden reproduir en
qualsevol moment i lloc. Hi ha tres variables:
-
La variable
independent (la longitud), on no es pot triar en qualsevol valor.
-
La variable
dependent (el període), on no es pot triar.
-
La variable
controlada (massa), on no canviem el valor.
Les dades obtingudes s’ordenen en taules com aquesta:
ESTABLIMENT
DE LLEIS I TEORIES
L’establiment de lleis i teories és la
confirmació de la hipòtesi. Una hipòtesi confirmada s’anomena llei
i s’acostuma a expressar en llenguatge matemàtic. Un conjunt de lleis s’inclouen en un sistema coherent de coneixements anomenat teoria.
2. LES
MAGNITUDS FÍSIQUES I LES SEVES UNITATS
S’anomenen magnituds físiques les propietats dels cossos que podem mesurar
i el resultat de les quals
podem expressar mitjançant un valor numèric. S’expressa a partir d’un valor (nombre) i una unitat (símbol).
La mesura consisteix a comparar-ne el valor amb el d’un
patró de la mateixa naturalesa, que s’anomena
unitat. El valor de la mesura s’expressa mitjançant un nombre, que indica la quantitat de vegades que el valor de la magnitud conté la unitat triada.
EL SISTEMA INTERNACIONAL D’UNITATS
ELS
INSTRUMENTS DE MESURA. SENSIBILITAT I PRECISIÓ
Per efectuar una mesura, s’ha de triar
un instrument adequat, que té:
-Precisió,
que és el valor mínim de la magnitud que pot apreciar. Com més precís és un
instrument, més
<<fines>> són les divisions de la seva escala i més xifres decimals proporciona.
-Sensibilitat, que és la capacitat per
detectar variacions de la magnitud que es mesura. Els instruments
més sensibles són els que detecten variacions més petites.  
L’incertesa i la precisió
estan relacionades; La precisió d’un
instrument és la separació de cada línia de mesura i a vegades, la incertesa es pot considerar la meitat de la distancia d’aquestes dos línies.
LA NOTACIÓ CIENTÍFICA
En física i química es fan servir molts
nombres petits o grans, per això es fa servir la notació científica.
Qualsevol nombre escrit mitjançant
notació científica consta de la part entera escrita amb una sola xifra,
segons que expressi llocs a la dreta o a la esquerra de la coma decimal.
Com es calcula?
Es compta els zeros a l'esquerra
o dreta de la coma i segons els que
eliminis és l'exponent
del 10,
si et mous
la dreta de la coma, l'exponent és positiu i si et mousa l'esquerra, l'exponent és negatiu.
APLICACIÓ DEL
MÉTODE CIENTÍFIC
1.
Identificació del problema:
A educació física, vam observar que
després de fer una activitat física, unes persones es recuperaven més
ràpid que altres. A què es degut això?
2.
Formulació d’hipòtesis:
Això podria ser degut a que:
2.1- Les persones que fan activitat física es recuperen abans
dels que no fan.
2.2- Les persones que són primes i baixes, es recuperen
abans.
2.3- Diferencia de sexe: La majoria de noies es recuperen
després que els nois.
3.
Disseny d’experiments:
Per confirmar o rebutjar les hipòtesis, vam omplir una taula
on es cronometrava durant 1 minut quantes pulsacions es feien abans de fer una
activitat física. També, després de fer aquella activitat física, ens
cronometrava un altre cop durant 1 minut quantes pulsacions fèiem. Si passats 1
minut havíem arribat a les pulsacions que havíem fet abans de l’activitat,
volia dir que ja t’havies recuperat. Però si encara no havies arribat, passats 2
minuts tornava a cronometrar i així fins arribar a la pulsació d’abans de fer
l’activitat.
4. Hipòtesis comprovades:
SESSIÓ 1.  
SESSIÓ
2:
 
SESSIÓ 3:
 
Hem pogut comprovar que:
-
Les dos persones que no fan
exercici, en algunes gràfiques es recuperen més tard que les dos altres,
i en altres es recuperen igual.
-
També, la hipòtesis de la
diferència de sexe, tampoc és molt certa, ja que un noi en algunes, es
recupera abans que les noies i en altres, es recupera per igual.
-
Finalment, la hipòtesi “Les
persones que són primes i baixes, es recuperen abans”, no es certa,
perquè dos d’elles es recuperen més tard que un que es alt.
5. Establiment de lleis i
teories:
Com que només som quatre persones, no es pot establir
una llei o una teoria, ja que són molt
poques dades. Si tinguéssim més dades,
si que podríem establir perquè, al ser
més persones
qui li passa el mateix problema, es podria comprovar.
Quantes més dades tenim, amb més exactitud podem saber
el valor més exacte.
PRÀCTIQUES
COM ES POT GUANYAR PRECISIÓ EN FER UNA MESURA:
-Objectiu: determinar el volum d’una gota d’aigua.
-Materials: Pipeta i aigua.
-Procediment:
1. Omplim la pipeta fins a 0. Deixem caure l’aigua gota a gota i comptem un nombre determinat de gotes.
2. Mesurem el volum d’aigua i el dividim pel nombre de gotes per tal de saber el volum d’una gota. Repetim aquestes operació cinc vegades.
3. Recollim els resultats i els càlculs a la taula següent:
· Conclusions:
- Fem moltes mesures per tal d’arribar a un valor més real possible.
- Per que els valors són diferents?
Depèn de la precisió dels instruments que no són esaçes i de les mesures humanes exactes i observacions que són exactes.
PRACTICA 2: LA DENSITAT DE L’AIGU
-Material: Pipeta, matràs erlenmeyer, got de precipitat, aigua, bàscula, càmera per fer fotos. -Procediments: 1- Pesar diferents volums d’aigua coneguts. 2- Calcular la densitat a partir de les dades que hem pensat a la taula.
Interpretem els resultats i elaborem conclusions.
Metràs enlermeyer= 124
· Conclusió: Demostrem que la densitat és una magnitud específica per què és independent a la quantitat de substància mesurada.
IDENTIFICACIÓ D’UNA SUSTÀNCIA A PARTIR D’UNA DENSITAT
-Objectiu:
Distingir les substàncies de diferents mostres mesurant i calculant la seva
densitat.
- Materials:
Calculadora, aigua, oli, mel,
proveta, got de precipitat, balança i glicerina.
-Procediment:
1. Busca les diferents densitats
a la xarxa.
2. Mesurar massa i volum i calcular la densitat
de les substàncies.
3. Posem els resultats a la taula
següent:
-Conclusió:
Demostrem que la densitat és una
magnitud específica , perquè cada element té una densitat diferent, i per això
les hem pogut identific
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada