-Aparell respiratori



L'APARELL RESPIRATORI I LA RESPIRACIÓ


1. L'aparell respiratori humà. És l'aparell encarregat de captar l'oxigen (O2) de l'aire i de desprendre el diòxid de carboni (CO2) que es produeix durant la respiració mitocondrial.



2. Parts de l'aparell respiratori. L'aparell respiratori humà està constituït per les fosses nasals, la faringe, la laringe, la tràquea, els dos bronquis i els dos pulmons. El pulmó dret és més gran que el pulmó esquerre, té tres lòbuls i l'esquerre dos. Els bronquis a l'entrar en els pulmons es ramifiquen apareixent els bronquíols, que es tornen a ramificar entrant cadascun en un lobulet, on al ramificar-se de nou formen els capil·lars bronquials que acaben en els sàculs pulmonars, les parets dels alvèols pulmonars. La major part de la superfície interna de les vies respiratòries presenta cèl·lules productores de moc, què és una substància molt viscosa on queden adherides les partícules que porta l'aire i que presenta substàncies antibacterianes i antivíriques. A més les fosses nassals, la tràquea, els bronquis i els bronquíols presenten internament cèl·lules ciliades que mouen el moc cap a la faringe d'on passarà a l'esòfag.








3. Anatomia de l'aparell respiratori humà.
1. Orificis nasals. Són dos orificis que comuniquen l'exterior amb les finestres nasals, a l'interior de les 
quals hi ha uns pèls que filtren l'aire i unes glàndules, les quals, retenen la pols i humitegen l'aire.

2. Fosses nasals. Són dos cavitats àmplies situades sobre la cavitat bucal. En el seu interior presenten 
uns replecs anomenats cornets.

3. Faringe. La faringe és un conducte d’uns 14cm que permet la comunicació entre les fosses nasals, 
la cavitat bucal, l'oïda mitjà (a través de les trompes d'Eustaqui), la laringe i l'esòfag.

4. Boca. És la que permet l'entrada d'aire però sense el filtrat de pols i la humidificació que  només 
proporcionen les fosses nasals.

5. Llengua. Aquest òrgan estreny l'aliment contra el paladar per introduir els aliments i està format per 
les papil·les gustatives, les quals són uns òrgans que ens fan captar el sabor de cada cosa.

6. Epiglotis.

7. Laringe. És un curt conducte d'uns 4cm de longitud que conté les anomenades cordes vocals.

8. Cordes vocals. Són dos replecs musculars i fibrosos que hi ha a l'interior de la laringe i amb les 
que podem parlar.

9. Cartílag tiroide. És el primer cartílag de la tràquea i està més desenvolupat en els homes.

10. Esòfag. És un conducte de l'aparell digestiu que està situat darrere de la tràquea.

11. Tràquea. És conducte d'uns 12cm de longitud i 2cm de diàmetre, constituït per una sèrie de cartílags.

12. Pulmons. Són els òrgans més importants de l’aparell respiratori i el dret té tres lòbuls i l'esquerre 
només dos.

13. Artèria pulmonar. Conté sang pobra en oxigeni i rica en diòxid de carboni i que es mou del cor 
cap als pulmons.

14. Vena pulmonar. Conté sang rica en oxigen i pobra en diòxid de carboni que es mou des dels 
pulmons i dirigida fins al cor.

15. Músculs intercostals externs. Són els músculs els quals la seva funció es augmentar les costelles 
de la caixa toràcica per poder-se produir la inspiració. Són els que aixequen les costelles 
per augmentar el volum de la cavitat toràcica i així produir la inspiració.

16. Costelles. Són els ossos que cobreixen els pulmons i altres òrgans.

17. Pleures. Són dues membranes que envolten els pulmons. L'espai que hi ha entre elles està ple 
de l'anomenat líquid pleural. La seva finalitat és evitar el frec entre els pulmons i les costelles.

18. Cavitat toràcica. És una cavitat formada per les costelles i l'estèrnum os es troben els pulmons.

19. Bronquis. Són els dos conductes en els que es bifurca la tràquea.

20. Bronquíols.  Els bronquíols són les ramificacions dels bronquis. Les últimes ramificacions 
originen els anomenats capil·lars bronquials.

21. Cavitat cardíaca. És on es troba el cor.

22. Diafragma. És una membrana musculosa que durant 
la inspiració descendeix permetent la dilatació pulmonar i durant l'espiració ascendeix.


4. La respiració externa o també anomenada ventilació comprèn les tres següents etapes:

1. Inspiració. En aquest tipus de respiració, els anomenats músculs intercostals externs es contrauen i pugen les costelles i l'estèrnum, què és un os del tòrax,  i el diafragma, què és el múscul que separa la cavitat toràcica del abdominal, descendeix. Tot això, augmenta la capacitat de la caixa toràcica, provocant que els pulmons es dilatin i entri aire ric en oxigen.


2. Intercanvi de gasos. En aquesta, l'aire ric en oxigen arriba fins els alvèols pulmonar, les parets dels quals són tan fines que permeten l'intercanvi  de gasos. Com estan recoberts de fins capil·lars sanguinis que contenen sang carregada de diòxid de carboni i pobre en oxigen, el diòxid de carboni, el qual passa a l'interior dels alvèols i l'oxigen passa a la sang que hi ha en els capil·lars sanguinis.

3. Expiració. En ella els músculs intercostals externs es relaxen i les costelles i l'estèrnum baixen, i el diafragma ascendeix. Tot això disminueix la capacitat de la caixa toràcica, provocant que els pulmons es contreguin i, per tant, que surti aire ric en diòxid de carboni.



 5. L'intercanvi gasós. Les característiques de l’intercanvi de gasós que es produeix alvèols pulmonars són:

  1) La sang del cor que arriba als capil·lars sanguinis recobreixen els alvèols pulmonars està carregada de diòxid de carboni i conté molt poca quantitat d’oxigen.

  2) Els alvèols pulmonars arriba aire de l’exterior. També arriba diòxid de carboni procedent del capil·lars sanguinis. El resultat és una barreja de gasos en que predomina l’oxigen.

  3) La distància que hi ha entre els gasos a l’interior dels alvèols pulmonars i els gasos a l’interior dels capil·lars sanguinis és molt petita, només 0,6 micres i les parets que els separen són permeables a ells. Per això els gasos poden passar d’uns als altres. El resultat és que amb dues barreges de gasos acaben tenint una composició molt semblant.

 4) La sang que surt recobreixen els alvèols pulmonars cap al cor és rica en oxigen i molt pobre en diòxid de carboni. 

  6. La capacitat pulmonar
   -Volum corrent (VC). Es el volum d'aire que entra en una inspiració o surt en una expiració. En els homes és 0,5 litres.

  -Volum de la reserva inspiratòria (VRI). És el volum d'aire que entra de més en una inspiració forçada. En els homes és 3 litres.

  -Volum de la reserva expiratòria (VRE). És el volum d'aire que surt de més en una expiració forçada. En els homes és 1 litre.

    -Capacitat vital (CV). És el volum d'aire que es pot expirar després d'una inspiració forçada. Equival a la suma dels tres anterior volums (VC + VRI + VRE = CV). En els homes és 4,5 litres

  -Volum residual (VR). És el volum d'aire que sempre resta a l'interior del pulmons. En els homes és de 1,5 litres.

  -Capacitat pulmonar total (CPT). És la màxima quantitat d'aire que poden acollir els pulmons. En el home són 6 litres.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Missatges (Atom)