L'APARELL RESPIRATORI I LA RESPIRACIÓ
1. L'aparell
respiratori humà. És l'aparell encarregat de captar l'oxigen (O2) de l'aire i
de desprendre el diòxid de carboni (CO2) que es produeix durant la respiració
mitocondrial.
2. Parts de l'aparell respiratori. L'aparell respiratori humà
està constituït per les fosses nasals, la faringe, la laringe, la tràquea,
els dos bronquis i els dos pulmons. El pulmó dret és més gran
que el pulmó esquerre, té tres lòbuls i l'esquerre dos. Els bronquis a
l'entrar en els pulmons es ramifiquen apareixent els bronquíols, que es
tornen a ramificar entrant cadascun en un lobulet, on al ramificar-se de nou
formen els capil·lars bronquials que acaben en els sàculs
pulmonars, les parets dels alvèols pulmonars. La major part de la superfície
interna de les vies respiratòries presenta cèl·lules productores de moc, què
és una substància molt viscosa on queden adherides les partícules que porta
l'aire i que presenta substàncies antibacterianes i antivíriques. A més les
fosses nassals, la tràquea, els bronquis i els bronquíols presenten internament cèl·lules
ciliades que mouen el moc cap a la faringe d'on passarà a l'esòfag.
3.
Anatomia de l'aparell respiratori humà.
|
|
1.
Orificis nasals. Són dos orificis que comuniquen l'exterior amb
les finestres nasals, a l'interior de les
quals hi ha uns pèls que filtren l'aire i unes glàndules, les quals, retenen la pols i humitegen l'aire.
2. Fosses
nasals.
Són dos cavitats àmplies situades sobre la cavitat bucal. En el seu interior
presenten
uns replecs anomenats cornets.
3.
Faringe. La faringe és un conducte d’uns 14cm que permet la comunicació entre
les fosses nasals,
la cavitat bucal, l'oïda mitjà (a través de les trompes d'Eustaqui), la laringe i l'esòfag.
4. Boca. És la que
permet l'entrada d'aire però sense el filtrat de pols i la humidificació
que només
proporcionen les fosses nasals.
5.
Llengua. Aquest òrgan estreny l'aliment contra el paladar per introduir els
aliments i està format per
les papil·les gustatives, les quals són uns òrgans que ens fan captar el sabor de cada cosa.
6.
Epiglotis.
7.
Laringe. És un curt conducte d'uns 4cm de longitud que conté les anomenades cordes
vocals.
8. Cordes
vocals.
Són dos replecs musculars i fibrosos que hi ha a l'interior de
la laringe i amb les
que podem parlar.
9.
Cartílag tiroide. És el primer cartílag de la tràquea i està més
desenvolupat en els homes.
10.
Esòfag.
És un conducte de l'aparell digestiu que està situat darrere de
la tràquea.
11.
Tràquea. És conducte d'uns 12cm de longitud i 2cm de diàmetre, constituït per
una sèrie de cartílags.
12.
Pulmons. Són els òrgans més importants de l’aparell respiratori i el dret té
tres lòbuls i l'esquerre
només dos.
13.
Artèria pulmonar. Conté sang pobra en oxigeni i rica en diòxid de
carboni i que es mou del cor
cap als pulmons.
14. Vena
pulmonar. Conté sang rica en oxigen i pobra en diòxid de carboni que
es mou des dels
pulmons i dirigida fins al cor.
15.
Músculs intercostals externs. Són els músculs els quals la seva funció es
augmentar les costelles
de la caixa toràcica per poder-se produir la inspiració. Són els que aixequen les costelles per augmentar el volum de la cavitat toràcica i així produir la inspiració.
16.
Costelles. Són els ossos que cobreixen els pulmons i altres òrgans.
17.
Pleures. Són dues membranes que envolten els pulmons. L'espai que hi ha entre
elles està ple
de l'anomenat líquid pleural. La seva finalitat és evitar el frec entre els pulmons i les costelles.
18.
Cavitat toràcica. És una cavitat formada per les costelles i l'estèrnum os
es troben els pulmons.
19.
Bronquis. Són els dos conductes en els que es bifurca la tràquea.
20. Bronquíols. Els bronquíols són les ramificacions dels
bronquis. Les últimes ramificacions
originen els anomenats capil·lars bronquials.
21.
Cavitat cardíaca. És on es troba el cor.
22.
Diafragma. És una membrana musculosa que durant
la inspiració descendeix permetent la dilatació pulmonar i durant l'espiració ascendeix. |
4. La respiració externa o també anomenada ventilació comprèn les tres següents etapes:
1. Inspiració. En aquest tipus de
respiració, els anomenats músculs intercostals externs es contrauen i
pugen les costelles i l'estèrnum, què és un os del tòrax, i el diafragma,
què és el múscul que separa la cavitat toràcica del abdominal, descendeix. Tot
això, augmenta la capacitat de la caixa toràcica, provocant que els pulmons es
dilatin i entri aire ric en oxigen.
2. Intercanvi de gasos. En aquesta, l'aire ric en oxigen arriba
fins els alvèols pulmonar, les parets dels quals són tan fines que
permeten l'intercanvi de gasos. Com
estan recoberts de fins capil·lars sanguinis que contenen sang
carregada de diòxid de carboni i pobre en oxigen, el diòxid de carboni, el
qual passa a l'interior dels alvèols i l'oxigen passa a la sang
que hi ha en els capil·lars sanguinis.
3. Expiració. En ella els músculs intercostals externs es relaxen i les costelles i l'estèrnum baixen, i el diafragma ascendeix. Tot això disminueix la capacitat de la caixa toràcica, provocant que els pulmons es contreguin i, per tant, que surti aire ric en diòxid de carboni.
3. Expiració. En ella els músculs intercostals externs es relaxen i les costelles i l'estèrnum baixen, i el diafragma ascendeix. Tot això disminueix la capacitat de la caixa toràcica, provocant que els pulmons es contreguin i, per tant, que surti aire ric en diòxid de carboni.
1) La sang del cor que arriba als
capil·lars sanguinis recobreixen els alvèols pulmonars està carregada de diòxid
de carboni i conté molt poca quantitat d’oxigen.
2) Els alvèols pulmonars arriba aire de
l’exterior. També arriba diòxid de carboni procedent del capil·lars sanguinis.
El resultat és una barreja de gasos en que predomina l’oxigen.
3) La distància que hi ha entre els
gasos a l’interior dels alvèols pulmonars i els gasos a l’interior dels
capil·lars sanguinis és molt petita, només 0,6 micres i les parets que els
separen són permeables a ells. Per això els gasos poden passar d’uns als
altres. El resultat és que amb dues barreges de gasos acaben tenint una composició
molt semblant.
4) La sang que surt recobreixen els
alvèols pulmonars cap al cor és rica en oxigen i molt pobre en diòxid de
carboni.
6. La capacitat pulmonar
-Capacitat vital (CV). És el volum d'aire que es pot expirar després d'una inspiració forçada. Equival a la suma dels tres anterior volums (VC + VRI + VRE = CV). En els homes és 4,5 litres
-Volum corrent (VC). Es el volum d'aire que entra
en una inspiració o surt en una expiració. En els homes és 0,5 litres.
-Volum de la reserva inspiratòria
(VRI). És el
volum d'aire que entra de més en una inspiració forçada. En els homes és 3
litres.
-Volum de la
reserva expiratòria (VRE). És el volum d'aire que surt de més en una expiració forçada.
En els homes és 1 litre.
-Capacitat vital (CV). És el volum d'aire que es pot expirar després d'una inspiració forçada. Equival a la suma dels tres anterior volums (VC + VRI + VRE = CV). En els homes és 4,5 litres
-Volum residual (VR). És el volum d'aire que
sempre resta a l'interior del pulmons. En els homes és de 1,5 litres.
-Capacitat pulmonar total (CPT). És la màxima quantitat
d'aire que poden acollir els pulmons. En el home són 6 litres.
AMPLIACIÓ APARELL RESPIRATORI:
VIDEOS:
Problemes
del aparell respiratori:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada